I Challenge Resistència del Vallès MASSI XC Series

Jordi Bonet i jo vam proposar de fer un equip de TBIKES per córrer la Challenge de resistència del Vallès.

Només arribar a Santa Eulàlia de Ronçana, vam decidir fer una volta de prova al circuit. Va ser aleshores quan vam adonar-nos de la gran  rapidesa que comportava tal circuit amb diferents trams de baixades i pujades.

Per la sortida es va decidir tenir preferència pel número d’inscripció. Per sort, nosaltres érem el número 1.

Jo vaig decidir fer la sortida perquè la volia fer el màxim de ràpid possible. Només sortir em vaig col·locar davant i vaig començar a pedalar fins donar el relleu al meu company, on li vaig donar una bona avantatge respecte la resta de participants.

Finalment, primers per equips i a nivell personal vaig aconseguir la volta més ràpida.

Molt content i satisfet.

½ Marató per relleus a Mataró

La mitja marató per relleus consisteix en fer grups de 3 persones on cada un d’aquests ha de recórrer la distància de 7km per fer-ne un total de 21.           

Albert Torras i Joan Oriac, van animar-me a partiripar en aquesta prova a Mataró.

No era la meva especialitat de cursa, doncs el recorregut de les mitges solen ser planers i d’asfalt.

El primer tram el va recórrer l’Albert Torras, on va marcar un bon ritme, deixant enrere la resta. El segon torn era el d’en Joan. Aquest corredor li fot molta canya i sabíem que era el que més corria de llarg. Efectivament, Joan encara va deixar més enrere a la resta de participants. El tercer torn era el meu. Les dues primeres voltes vaig començar molt fort, i tenint la tranquil·litat que a la resta de participants els tenia bastant lluny, vaig poder avançar sense problemes i sense massa pressió.

Finalment vam obtenir el primer lloc de la general amb un temps de 1h 12m.

XTERRA

XTERRA BERGA

El dimarts 18 de juny vam iniciar el primer tast del recorregut de BTT i a peu amb cinc grans companys, Roger Serrano, Torrades, Cofiné i Padrós.

Va ser aleshores, quan vaig poder comprovar com el tram en bici era molt exigent ja que hi havia 17 km de gran pujada. Tot i això, també vaig alegrar-me de veure les baixades que hi havia ja que eren bastant tècniques, i a mi, ja m’agrada.

Pel que fa al tram a peu, destacar també la seva duresa, doncs només començar ens esperava una pujada d’escales i tot seguit un corriol planer fins enfilar-nos al Santuari de Queralt. Hi va algun moment on vaig haver de caminar donat el gran desnivell que hi havia. Ja arribant al final del tram,  el recorregut era de baixada però seguia sent tècnic i dificultós.

El dia important era el diumenge 23. De bon matí ens dirigíem cap a la T1, per deixar la bicicleta i llençar-nos a l’aigua al Pantà de Baells.

Abans de donar sortida, van anunciar els noms dels participants d’elit, entre els quals jo m’hi trobava. Els organitzadors del XTERRA Berga m’havien convidat a formar part d’aquell grup i, evidentment, no vaig dubtar ni un moment en acceptar tal oferta. La gent ens donava molt suport i estava realment content de poder ser allà.

A l’iniciar el tram de natació vaig col·locar-me amb un grupet de 4 o 5 triatletes fins la última boia on aquests imposen un elevat ritme i se m’escapen un xic. Finalment al sortir de l’aigua amb una onzena posició veig com tinc just davant a Cristian Cofiné, un gran triatleta.

Al tram en BTT, va iniciar-se amb la gran pujada de 17 km que us havia comentat anteriorment. Allà em va costar agafar el ritme, fins que Agustí Roc em va passar a un ritme molt elevat. Al km 12 sembla que vaig agafant ritme i és el meu moment, ja que s’inicia la baixada tècnica. Allà va ser on vaig atrapar en Torrades i l’Agustí Roc. Veia que a poca distància es trobava Cristian Cofiné, on vam intentar els dos elevar el ritme al màxim possible, fins que en un dels trams més tècnics vaig aconseguir deixar-lo enrere.

Arribo a la T2 per deixar la bici i iniciar el tram a peu. Em comenten que vaig 3r de la general. Això va motivar-me molt i treure les forces d’on fos possible

.

Finalment, aconsegueixo una 3ra posició de la general darrere de Ruben Ruzafa i Roger Serrano.

Molt content de poder estar amb els millors i dels 250 euros com a tercer premi :P

Campionat de catalunya btt

Campionat de Catalunya de BTT

El cap de setmana del 16 de juny vaig disposar-me a participar en el Campionat de Catalunya de BTT a Lliçà d’Amunt amb els millors corredors. És un tipus de cursa que mai havia disputat anteriorment i amb l’equip T-Bike decidim participar-hi amb en Francesc Padró i jo.

L’objectiu de la cursa era valorar el meu nivell envoltat de tan professional.

Només arribar vaig decidir provar el circuit per veure’n la dificultat i de fet, 5 km eren bastant tècnics. Vaig pensar que era complicat, però a mi ja m’anava bé.

A la sortida no estava gaire nerviós i a les dues primeres voltes ho vaig passar bastant malament. Feia molta calor i no aconseguia agafar el ritme.

També vaig tenir alguns problemes amb el fre de davant ja que se’m destensava a cada volta i ho havia de tensar amb una allen. Fet que m’imaginava abans de començar.

Va ser a partir de la tercera volta que vaig començar a trobar-me millor i vaig adelantar a diferents bikers. Tot i això, a les últimes voltes vaig notar com el pedal feia un soroll estrany. Aleshores vaig adonar-me que el pedal s’estava trencant. M’animava pensar que només quedaven dues voltes i mitja, tot i que al final, a l’última volta se’m va trencar i vaig haver de fer les pujades a peu.

Finalment passo la meta amb la novena posició. Molt content amb el resultat tenint en compte els problemes presentats.

Donar les gràcies a Francesc Padró per la seva col·laboració i ajuda al llarg de tota la cursa i, a Joan Iglesias pels seus ànims i les seves fotografies.

Zarautz i Ànimes de Purgatori

Cap de setmana catastròfic.

Divendres  dia 7 ens destinàvem cap a Zarautz per disputar un dels millors triatlons de llarga distancia -3km Swim, 85km Bike, 20km Run-. Només arribar allà, la cosa ja pintava molt negra, el mar era ple de meduses, la pluja era abundant i feia molt fred. Després de recollir el dorsal, vam anar a prendre un cafè ben calent per recuperar escalfor. L’hora de descansar havia arribat quan se’ns va comunicar via sms a tots els triatletes que el tram de natació quedava anul·lat. Fet que vaig comprendre perfectament.

Al matí següent no parava de ploure i a les 10:30 teníem el breafing. On se’ns va explicar que finalment el recorregut seria de 9 km Run,85 km Bike i 15 km de Run. 

Amb la moral pels terres i amb poques ganes de competir, després de la il·lusió de disputar una de les millors triatlons, vam decidir tornar cap a casa sense participar-hi. El motiu era ben senzill. Jo participo a triatlons, duatlons, curses de muntanya, etc.. perquè gaudeixo, i allà l’únic que podia fer-me era mal, donades les circumstàncies meteorològiques.

Tornant cap a casa, vaig pensar en la possibilitat de poder participar a les Ànimes del Purgatori (18 km Run muntanya). De tal manera que vaig contactar amb els responsables del Club elmonadventure per a veure si podien aconseguir-me una inscripció. Tenint en compte la possibilitat de córrer fins i tot sense dorsal. Finalment me’n van aconseguir un.

Arribava a casa a les 20h i directament em vaig dirigir cap a Aiguafreda, on es disputava la cursa. Preparo dorsal, llum i tot el necessari. Estava realment motivat després de no haver competit a Zarautz.

A la sortida i els primers trams vam escapar-nos de la resta cinc o sis corredors a un ritme elevat tot i la gran pujada inicial. Aleshores, al km 5 comencen els problemes! En fi, sí, els problemes. La llum no funcionava. Vaig pensar en seguir el ritme dels primers, però sense llum era impossible. Per tant vaig afluixar el ritme esperant algun corredor amb un ritme no tan elevat. Tot i això, mentre espero, decideixo seguir pel meu compte, però sense llum, era completament impossible. Quin desastre.

Per sort, al km 12 hi va haver un avituallament i allà em van cedir un llum.

Finalment entro el 23 de la general. Una llàstima, la veritat. 

XTERRA MURCIA (Campionat D'Espanya)

Cap de setmana increïble a Cieza.

Tot va comença divendres a migdia on la meva parella sara i jo ens destinàvem anar cap a Cieza.

Vaig començar dissabte amb una mica de swim i BTT amb quatre grans companys i corredors. (Cristian Cofiné, Joan Ruvireta, Xavi Torrades i Agustí Roc) Tot un honor poder passar un cap de setmana amb ells a Cieza

.

El dia de la cursa va arribar i tenia moltes ganes, em sentia molt motivat i pocs nervis.

El tram de natació: Sortint 1m darrera del pros amb bastant-te tensió tot començà bastant bé, tenint en compte que és el meu punt dèbil. Pel que fa al tram de BTT, primers km em van costar bastant agafar el ritme fins arribar els trams mes tècnics del recorregut, allà vaig comença anar remuntant,fins que de cop i volta km 18 amb trobo amb Agutí Roc, arriba’n el final de la btt a falta de 1km veig davant meu Xavi Torrades, això va fer motivar-me molt per seguir a tope fins el final,comença el últim tram de córrer amb Xavi i un altre corredor ens començem enfilar-nos Muntanya amunt, costa agafar el ritme, però vaig fent, intento aguanta el ritme de Xavi fins a la meta. Molt content per haver aconseguit l’objectiu i el Somni.

-Finalment 16na posició de la general

-1r de grups d’edat
-Classificat per anar al campionat del món de Hawaii (Maui).

Felicitar als meus companys Torrades, Ruvierta, Cofiné, Serrano i Roc, per els seus grans resultats.

Donar les gràcies a la meva parella per tenir-la sempre allà amb mi i per els seus ànims en tot moment.

En general molt content i amb ganes de seguir entrenant força.

Tot esforç té la seva recompensa, i aquesta és el meva!

XTERRA Campionat d'Espanya -Cieza (Murcia)

Aquest cap de setmana cap a Murcia a participar al Campionat d'Espanya XTERRA.

A competir amb els millors i amb ganes de donar-ho tot per fer-ho el millor possible.

Objectiu: rendir al màxim sense cap impediment a nivell físic. 

Si em pregunten el meu somni, classificar-me per poder participar a Hawai, i perquè no?

3,2,1 A TOPE !